NO FALLA !!!

Cumple del Enano!!!

........de Nuestro ENANO !!!
felicidades "guapo"

19 de marzo
San José(día del padre) y................

.........SI FALLAS !!! HI HA UNA ESTORETA VELLETA PA LA FALLA DE SANT JOSEP…..

la CREMÁ
Des de molts anys , a València celebrem les falles, festa singular i peculiar, on es planten al carrer monuments formats per una o dos figures gegants, rodejades de figures més xicotetes, “ninots”. Les falles poden alcançar els 20 metres d’alçària, i es converteixen en l’eix central del monument i representen el tema de la falla, en el qual s’expliquen escenes o grups de ninots que la rodegen. Aquests monuments es cremen en la nit de Sant Josep , nit del 19 al 20 de març.

El seus origen el trobem en la costum dels fusters que a l’hivern encenien candelers suspesos en un estai o parot, similar a un llarg canelobre amb braços. En arribar la primavera aquests fusters i artesans cremaven aquestes peces, i tot tipus de material de fusta: taulons viguetes, etc, i les apilaven en el carrer i les cremaven. Amb el pas del temps el veïns començaren a apilar mobles i trastos vells que ja no els servien , i les prenien foc. Això es va convertir en una festa popular, i després , el que en un principi foren mobles, després foren ninots. Aquests ridiculitzaven amb molt d’ironia la societat (burgesia i clero especialment).

Però les falles , són més que un monument cal vivir-les , sentir-les. Des de ben xicotet com a valencià que sóc, les he viscudes de manera alegre. Tots desitjavem a escola que arribaren les vacances de falles. Jo me’n recordé que l’últim dia d’ escola cremaven la nostra falla , feta amb fustes i papers, i que era el punt de començament per a la festa gran. Per a mi la , la festa més gran del món.

I amb l’ arribada de la primavera, els nostres carrers s’engalanen per a l’ocassió: l’enllumenat de festa, les banderes penjades, l’olor a pólvora, els puestos de bunyols i xurros, bandes de música, passacarrers, ofrenes a la mare de Déu, i les mascletaes ( espectacle pirotècnics). Tot és alegria i la dona s’exhibeix com la bellesa més extraordinarària del món, amb els seus vestits, fets de seda natural. I el valencià orgullós se sent l’home més enamorat de la seua terra i sent que no hi ha al món festa més bonica.

Així és la nostra terra, plena de colors , de sentits, que arriben al cor. I des d’ ací volem convidar a tots els nostres amics d’ Argentina i del món sencer a que visiten les nostres festes. I de segur que vos agradaran aquestes festes i cançons com les que cantaven els xiquets fa molt de temps per arreplegar coses per a la falla: hi ha una estoreta velleta pa la falla de Sant Josep….

*relato de Miquel (amigo y profesor de valenciano), para ustedes en especial, suele entrar a este blog........se los presento.